Cada vegada escltem a parlar més dels disruptors endocrins. Apareixen en converses sobre salut hormonal, endometriosi, fertilitat, síndrome d'ovari poliquístic (SOP), menopausa o salut metabòlica.
Però què són exactament? Realment ens haurien de preocupar? I, sobretot, què podem fer per reduir-ne l'exposició sense acabar canviant tots els productes que tenim a casa?
Avui t'ho explico de manera senzilla i amb una idea clara: no es tracta de viure amb por del nostre entorn, sinó de tenir informació per prendre decisions amb criteri.
1. Què són els disruptors endocrins?
Els disruptors endocrins són substàncies químiques externes que poden interferir en el funcionament del sistema hormonal i provocar efectes adversos en l'organisme.
Poden actuar de diferents maneres: imitant l'acció d'algunes hormones, bloquejant-ne els receptors o modificant-ne la producció, el transport o la degradació.
Les hormones intervenen en moltíssims processos: la reproducció, el metabolisme, el desenvolupament, la funció tiroïdal i la regulació de diferents funcions de l'organisme.
És important fer una distinció: no totes les substàncies que interactuen amb el sistema hormonal són necessàriament disruptors endocrins. Per considerar-les com a tals, cal que aquesta interacció provoqui un efecte advers.
2. Què diu el nou informe de l'ONU i l'OMS sobre els disruptors endocrins?
Una de les novetats més importants és la publicació, el novembre de 2026, del nou informe State of the Science of Endocrine-Disrupting Chemicals 2026, elaborat conjuntament per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).
És la primera gran actualització internacional des de l'informe del 2012 i recull els avenços científics dels darrers anys sobre aquestes substàncies, les vies d'exposició i els possibles efectes sobre la salut i el medi ambient.
Entre les conclusions, l'informe destaca que l'evidència científica s'ha reforçat en relació amb possibles efectes sobre:
La fertilitat i el desenvolupament reproductiu.
El desenvolupament cerebral i la funció neurològica.
La regulació tiroïdal i altres funcions hormonals.
El metabolisme i la salut cardiovascular.
El sistema immunitari.
També posa èmfasi en la importància de l'exposició durant etapes especialment sensibles, com l'embaràs i el desenvolupament infantil, i en el fet que habitualment estem exposats a mescles de substàncies, no a un únic compost de manera aïllada.
Això reforça la importància de prevenir exposicions perjudicials i de millorar la seguretat dels productes que utilitzem. Però també cal recordar que l'informe identifica àmbits de preocupació i necessitats de recerca: no significa que qualsevol contacte quotidià amb aquests productes provoqui una malaltia.
Si vols consultar les fonts originals:
Són documents extensos i adreçats principalment a professionals, investigadors i responsables de polítiques públiques, però constitueixen una referència molt interessant per entendre per què la salut ambiental també forma part de la salut.
3. Quina relació tenen amb la salut hormonal i femenina?
La recerca científica estudia des de fa anys com determinades exposicions ambientals poden influir en la salut al llarg de la vida.
Alguns dels àmbits que s'estan investigant són:
Endometriosi: s'han observat associacions entre l'exposició a determinats contaminants ambientals i aquesta malaltia. Tot i això, encara no podem afirmar que aquests compostos en siguin la causa.
Síndrome d'ovari poliquístic (SOP): s'estudia la possible relació entre alguns compostos ambientals, la regulació hormonal i el metabolisme.
Fertilitat i funció reproductiva: hi ha evidència que determinades exposicions poden afectar alguns processos relacionats amb la funció reproductiva.
Funció tiroïdal: alguns contaminants poden interferir en la regulació de les hormones tiroïdals.
Embaràs i desenvolupament: determinades etapes, especialment el desenvolupament fetal i infantil, poden ser més vulnerables a algunes exposicions.
Salut metabòlica: s'investiguen possibles relacions amb l'obesitat, la resistència a la insulina i altres alteracions metabòliques.
Menopausa i envelliment: també s'estudia el paper de l'exposició acumulada al llarg de la vida.
Això no significa que els disruptors endocrins expliquin aquestes patologies ni que reduir-ne l'exposició les pugui prevenir o curar. La majoria són problemes de salut multifactorials, en què intervenen factors genètics, ambientals, hormonals i altres determinants.
4. On podem trobar disruptors endocrins en el nostre dia a dia?
L'exposició pot produir-se a través de l'alimentació, l'aigua, l'aire, la pols domèstica i el contacte amb determinats productes.
Algunes famílies de substàncies que s'investiguen són els bisfenols, els ftalats, alguns pesticides, els retardants de flama i determinats contaminants persistents com els PFAS.
No tots es troben en tots els productes ni tots tenen el mateix nivell d'evidència o regulació.
1. Envasos i recipients de cuina
Alguns materials en contacte amb aliments poden contenir bisfenols o altres substàncies d'interès.
Què podem fer?
Prioritzar recipients de vidre o acer inoxidable per guardar aliments.
Utilitzar recipients aptes per a microones quan escalfem aliments.
Evitar escalfar aliments en envasos de plàstic que no estiguin indicats per a aquest ús.
Substituir els recipients molt deteriorats.
No cal llençar tots els envasos de plàstic que tenim a casa.
2. Cosmètica i higiene personal
Alguns productes poden contenir ingredients que s'estudien per la seva activitat endocrina, com determinats ftalats, parabens o filtres UV.
Què podem fer?
Revisar els productes que utilitzem habitualment.
Evitar acumular cosmètics que realment no necessitem.
Consultar els ingredients si volem evitar una substància concreta.
Prioritzar productes amb informació clara sobre la seva composició.
No cal substituir tota la cosmètica ni deixar d'utilitzar protector solar.
3. Productes de neteja i ambientadors
Alguns productes poden contenir compostos químics que contribueixen a l'exposició ambiental a casa.
Què podem fer?
Ventilar cada dia.
Reduir l'ús innecessari d'ambientadors i aerosols.
Utilitzar la quantitat de producte indicada.
No barrejar productes de neteja.
Simplificar la rutina de neteja sempre que sigui possible.
4. Pols domèstica, mobles i tèxtils
La pols pot acumular contaminants procedents de materials de construcció, mobles, aparells electrònics i alguns tèxtils.
Què podem fer?
Netejar la pols amb un drap humit.
Aspirar periòdicament.
Ventilar els espais.
Rentar els tèxtils nous abans d'utilitzar-los.
Evitar, quan sigui possible, acabats repel·lents a l'aigua o a les taques que no necessitem.
5. Alimentació i contaminació ambiental
Alguns contaminants poden arribar als aliments a través del sòl, l'aigua, l'aire o els materials en contacte amb els aliments.
Què podem fer?
Rentar fruites i verdures amb aigua corrent.
Mantenir una alimentació variada.
Alternar les fonts de proteïna i els aliments que consumim.
Prioritzar aliments frescos quan sigui possible, sense convertir els processats en aliments prohibits.
No cal comprar-ho tot ecològic ni eliminar aliments com la soja, els llegums, la fruita o la verdura.
5. Canvis senzills per començar
Si vols reduir algunes fonts d'exposició, no cal fer una revolució a casa. Pots començar per aquestes cinc mesures:
Escalfar els aliments en recipients de vidre o ceràmica.
Ventilar la casa cada dia i reduir l'acumulació de pols.
Simplificar els productes de cosmètica i neteja.
Rentar fruites i verdures i mantenir una alimentació variada.
Revisar els recipients i estris de cuina que estiguin molt deteriorats.
Tria una o dues mesures que et resultin fàcils d'incorporar. No cal fer-les totes de cop.
6. Què no cal fer?
Tan important és saber què podem fer com evitar restriccions que no estan justificades.
No cal eliminar tots els plàstics de casa.
No cal comprar sempre aliments ecològics.
No cal deixar de consumir soja, llegums, fruita o verdura.
No cal substituir tots els cosmètics ni tots els productes de neteja.
No cal deixar d'utilitzar protector solar.
No cal comprar fQuè diu el nou informe de l'ONU i l'OMS sobre els disruptors endocrins?iltres d'aigua sense una necessitat concreta.
No cal fer dietes detox ni prendre suplements per eliminar disruptors endocrins.
7. Cuidar la salut hormonal també és tenir informació i perspectiva
La salut hormonal no depèn d'un únic aliment, d'un producte cosmètic ni d'un recipient de cuina. Hi intervenen molts factors: la genètica, l'edat, el son, l'alimentació, l'activitat física, l'entorn i altres determinants de salut.
Reduir algunes exposicions ambientals pot ser una mesura de prevenció raonable, però no ha de convertir-se en una nova font d'estrès o de control.
També és important recordar que la responsabilitat no pot recaure únicament en les persones consumidores: calen regulacions, transparència i productes més segurs.
No necessitem una casa perfecta ni una vida lliure de substàncies químiques. Necessitem informació fiable, decisions realistes i una mirada global sobre la salut.
I, com sempre, menys por i més criteri.

